Associació de Veïns
i Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
Ferdinand de
Lesseps |
|
Biografia
extreta de Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure 1 |
|
Nota
sobre la denominació a la plaça de “Barcelona, pam a pam”, d’Alexandre Cirici
2 |
|
|
|
Ferdinand de
Lesseps, duc de Suez
i comte de Lesseps (Versalles, 19 de novembre de 1805 – La Chênaie près Guilly,
Indre, 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès. La seva
família, d’origen escocès establerta a Gascunya a finals del segle XIV, es
dedicava tradicionalment a la diplomàcia. De ben menut va viure a Roma, on el
seu pare estava destinat. De retorn a França, va fer els estudis a París i a
Amiens i s’especialitzà en diplomàcia comercial. Amb només vint anys, va
començar la seva carrera com a vicecònsol a Lisboa i la continuà a Tunis, on
es distingí en missions especials derivades de l’ocupació francesa d’Algèria.
El 1832 fou nomenat vicecònsol a Alexandria , l'any següent a El Caire i
després tornà a Alexandria, ara promogut a cònsol. A Egipte començà a
imaginar la magna obra d’obrir el Canal
de Suez, i a tal fi establí els primers contactes polítics i
financers. L'any 1839 és traslladat a Rotterdam i després a Màlaga. |
|
El 1842 és
nomenat cònsol de França a Barcelona, on restarà sis anys. A la ciutat hi
havia aldarulls a causa de la política fiscal del govern i d'una lleva
forçada, i el 3 de desembre d'aquell any Barcelona fou bombardejada des del
castell de Montjuïc per ordre del regent, el general Espartero, i fou brutalment ocupada per l’exèrcit. Hi
hagué nombroses víctimes. Lesseps organitzà l'assistència a la colònia
francesa, però quan s'adonà de la magnitud del desastre la féu extensiva a
tothom que ho necessités. Tot valent-se de la seva condició de diplomàtic,
s'entrevistà amb els caps de les forces repressores i aconseguí que
s’aturessin els bombardejos, que fossin aliberats nombrosos detinguts i que
s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions
motivaren que anys després Barcelona dediqués a Ferdinand de Lesseps una de
les places més grans i emblemàtiques. |
|
Imatge satèl.lit del
canal de Suez (font Vikipèdia) |
L'any 1848 fou ascendit a ambaixador i fou destinat
primer a Madrid i poc després a Roma, durant l'efímera Repubblica Romana.
Tanmateix l'elecció com a president de Louis Bonaparte (el futur emperador Napoleó
III) canvià les directrius polítiques franceses i el poder dels
Estats Pontificis fou restituït al Papa beat Pius
IX. Lesseps, per discrepàncies amb aquesta política, dimití i
abandonà la carrera diplomàtica. El 1854 un amic que havia fet a El Caire, Said Paixà,
fou nomenat virrei d’Egipte per l'Imperi
Otomà, i l’encoratjà a reprendre la vella idea de perforar el canal
de Suez. Li fou atorgada una concessió oficial, i ell contractà dos enginyers
francesos el projecte dels quals fou sotmès, esmenat i finalment i aprovat
per una comissió internacional. Amb el patrocini dels governs francès i
egipci, que en subscrigueren una bona part, aconseguí un capital de 200
milions de francs i fundà i presidí la Compagnie Universelle du Canal
Maritime de Suez, la qual treballà en l’obra durant deu anys. El canal fou inaugurat el 1869. Lesseps, immensament
ric, fou ennoblit (hom afegí un ducat al seu comtat familiar) i rebé tot
tipus d'homenatges i guardons tant a França com a tot Europa. Pensà
immediatament en altres grans empreses, com ara la perforació d'un túnel sota
el canal de la Mànega, una xarxa ferroviària que connectés tota l’Àsia i una
línia de l'Atlàntic a l'Índic a través del desert del Sàhara. Tanmateix l’única
obra que aconseguí endegar fou la perforació del Canal de Panamà, però la seva companyia
exhaurí el capital abans que comencessin els treballs. |
A conseqüència
d'aixó l'any 1893 fou processat per fallida fraudulenta, tràfic d’influències
i desviació de fons, i el condemnaren a cinc anys de presó. La sentència
estava en procés d’apel·lació quan, l'any següent, ell morí. |
|
El 1899 la Plaça dels Josepets de Gràcia rebé el nom de Lesseps
en el seu record. Seixanta anys més tard, la plaça fou ampliada en unir-se-li
la Plaça de la Creu. |
|
|
|
Notes |
|
#1. A Viquipèdia, versions de la
biografia de Ferdinand de Lesseps en altres idiomes (algunes més extenses i
documentades): |
|
Alemany – Anglès – Àrab – Espanyol – Francès – Hebreu – Holandès – Italià – Polonès – Rus |
|
#2. Vegeu també CIRICI, Alexandre (dir.): Barcelona,
pam a pam, Barcelona,
Teide, 1971 (7ª edició, 1986), p. 334 |
|
|
|
Altres
articles d’hemeroteca |
|
# REDACCIÓ DE LA VANGUARDIA, “El
Canal de Panamá”, Barcelona, LV,
27/03/1881, p. 5 |
|
#
McCULLOUGH, David, “Ferdinand de Lesseps
crosses the Isthmus”, passatge extret del seu llibre The
Path Between the Seas, 1879 |
|
|
|
Contactes amb
associacions de memòria històrica |
|
Associació Lesseps, París, França – Conté arxiu i bibliografia interessant
sobre l’enginyer |
|
|