Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

Ferdinand de Lesseps

Biografia extreta de Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure 1

Nota sobre la denominació a la plaça de “Barcelona, pam a pam”, d’Alexandre Cirici 2


Ferdinand de Lesseps, duc de Suez i comte de Lesseps (Versalles, 19 de novembre de 1805 – La Chênaie près Guilly, Indre, 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

 

La seva família, d’origen escocès establerta a Gascunya a finals del segle XIV, es dedicava tradicionalment a la diplomàcia. De ben menut va viure a Roma, on el seu pare estava destinat. De retorn a França, va fer els estudis a París i a Amiens i s’especialitzà en diplomàcia comercial. Amb només vint anys, va començar la seva carrera com a vicecònsol a Lisboa i la continuà a Tunis, on es distingí en missions especials derivades de l’ocupació francesa d’Algèria. El 1832 fou nomenat vicecònsol a Alexandria , l'any següent a El Caire i després tornà a Alexandria, ara promogut a cònsol. A Egipte començà a imaginar la magna obra d’obrir el Canal de Suez, i a tal fi establí els primers contactes polítics i financers. L'any 1839 és traslladat a Rotterdam i després a Màlaga.

ferdinanddelesseps.jpg

El 1842 és nomenat cònsol de França a Barcelona, on restarà sis anys. A la ciutat hi havia aldarulls a causa de la política fiscal del govern i d'una lleva forçada, i el 3 de desembre d'aquell any Barcelona fou bombardejada des del castell de Montjuïc per ordre del regent, el general Espartero, i fou brutalment ocupada per l’exèrcit. Hi hagué nombroses víctimes. Lesseps organitzà l'assistència a la colònia francesa, però quan s'adonà de la magnitud del desastre la féu extensiva a tothom que ho necessités. Tot valent-se de la seva condició de diplomàtic, s'entrevistà amb els caps de les forces repressores i aconseguí que s’aturessin els bombardejos, que fossin aliberats nombrosos detinguts i que s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després Barcelona dediqués a Ferdinand de Lesseps una de les places més grans i emblemàtiques.

canaldesuez.jpg

 

Imatge satèl.lit del canal de Suez (font Vikipèdia)

L'any 1848 fou ascendit a ambaixador i fou destinat primer a Madrid i poc després a Roma, durant l'efímera Repubblica Romana. Tanmateix l'elecció com a president de Louis Bonaparte (el futur emperador Napoleó III) canvià les directrius polítiques franceses i el poder dels Estats Pontificis fou restituït al Papa beat Pius IX. Lesseps, per discrepàncies amb aquesta política, dimití i abandonà la carrera diplomàtica.

 

El 1854 un amic que havia fet a El Caire, Said Paixà, fou nomenat virrei d’Egipte per l'Imperi Otomà, i l’encoratjà a reprendre la vella idea de perforar el canal de Suez. Li fou atorgada una concessió oficial, i ell contractà dos enginyers francesos el projecte dels quals fou sotmès, esmenat i finalment i aprovat per una comissió internacional. Amb el patrocini dels governs francès i egipci, que en subscrigueren una bona part, aconseguí un capital de 200 milions de francs i fundà i presidí la Compagnie Universelle du Canal Maritime de Suez, la qual treballà en l’obra durant deu anys.

 

El canal fou inaugurat el 1869. Lesseps, immensament ric, fou ennoblit (hom afegí un ducat al seu comtat familiar) i rebé tot tipus d'homenatges i guardons tant a França com a tot Europa. Pensà immediatament en altres grans empreses, com ara la perforació d'un túnel sota el canal de la Mànega, una xarxa ferroviària que connectés tota l’Àsia i una línia de l'Atlàntic a l'Índic a través del desert del Sàhara. Tanmateix l’única obra que aconseguí endegar fou la perforació del Canal de Panamà, però la seva companyia exhaurí el capital abans que comencessin els treballs.

A conseqüència d'aixó l'any 1893 fou processat per fallida fraudulenta, tràfic d’influències i desviació de fons, i el condemnaren a cinc anys de presó. La sentència estava en procés d’apel·lació quan, l'any següent, ell morí.

El 1899 la Plaça dels Josepets de Gràcia rebé el nom de Lesseps en el seu record. Seixanta anys més tard, la plaça fou ampliada en unir-se-li la Plaça de la Creu.


Notes

#1. A Viquipèdia, versions de la biografia de Ferdinand de Lesseps en altres idiomes (algunes més extenses i documentades):

AlemanyAnglèsÀrabEspanyolFrancèsHebreuHolandèsItaliàPolonèsRus

#2. Vegeu també CIRICI, Alexandre (dir.): Barcelona, pam a pam, Barcelona, Teide, 1971 (7ª edició, 1986), p. 334


Altres articles d’hemeroteca

# REDACCIÓ DE LA VANGUARDIA, “El Canal de Panamá”, Barcelona, LV, 27/03/1881, p. 5

# McCULLOUGH, David, “Ferdinand de Lesseps crosses the Isthmus”, passatge extret del seu llibre  The Path Between the Seas, 1879


Contactes amb associacions de memòria històrica

Associació Lesseps, París, França – Conté arxiu i bibliografia interessant sobre l’enginyer

Inici

Correu-e