|
Associació de Veïns i
Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
|
Històries de la plaça |
|
|
Un pavelló de l’Hospital del Mar |
|
|
Josep
Martí-Valls, metge |
|
|
09/05/2014 |
|
|
|
|
|
|
|
|
La pujada d’entrada a l’Hospital de l’Esperança |
|
|
L’Hospital de la Mare de Déu de l’Esperança va néixer al
1924 a la Barceloneta en dos pavellons de
l’hospital d’Infecciosos (H. del Mar) propietat de l’ajuntament de Barcelona,
amb 80 llits, i es va denominar Hospital d’incurables. Al 1928 ja es va dir
de la Mare de Déu de l’Esperança. El centre va anar creixent i al 1945 es va
construir en el nou emplaçament actual a la Salut. Al 1978 té
concert econòmic amb la Seguretat Social, augmentant molt l’activitat quirúrgica i al 1992 es creen sinèrgies
i coordinació de serveis als equipaments sanitaris municipals, dedicant
l’Esperança al tractament de pacients derivats de la zona d’influència de
l’hospital del Mar, sobretot de pacients de Cirurgia Ortopèdica i
Traumatologia, Rehabilitació, Oftalmologia i d’altres. El 2010 es crea el
Parc de Salut Mar, organisme conjunt entre la Generalitat (60% del Consell de direcció) i l’Ajuntament (40%). Ara podríem dir que l’hospital és un pavelló més de
l’hospital del Mar, ja que el Parc de salut Mar té assignada pel CatSalut, dins de la planificació sanitària de Barcelona,
una població dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella. L’Esperança
visita, ingressa i tracta a aquests pacients i ja no tracta als usuaris de
Gràcia. Segons aquesta planificació els metges de família dels CAPs de Gràcia ja han d’enviar els pacients que
requereixen visita o tractament per metges especialistes al nostre hospital
de referència, Sant Pau. L’únic servei que és comunitari dels usuaris de
Gràcia és el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que és com es diu
ara el servei d’urgències de l’hospital de l’Esperança (l’únic CUAP dels 10 a
Barcelona que tanca les nits). A aquestes urgències, hi van els ciutadans i ciutadanes de
Gràcia i si han d’ingressar han de ser enviats a l’hospital de Sant Pau (no
al del Mar). Molta gent es pot preguntar: l’Esperança és públic o privat? És
igual en propietat que la Vall d’Hebron? Per què no
puc anar a visitar-me per un especialista si visc a Gràcia i l’hospital està
a Gràcia? Doncs l’Esperança és públic però no propietat de l’Institut Català de la Salut (l’ICS).
Però esta “concertat” (el Parc de Salut Mar) amb el CatSalut);
vol dir que el CatSalut paga a l’hospital, amb els
nostres impostos, pels seus serveis, i li diu què i com ha de fer, i avalua
els resultats (o hauria de fer). I els de Gràcia no podem anar als
especialistes de l’Esperança sinó que hem d’anar al Sant Pau, però sí podem
anar a urgències del CUAP Esperança (encara no per les nits; haurem
de seguir reivindicant). Així doncs, què podem dir del seu futur? Primer, que
no és feina nostra planificar la sanitat però sí que podem opinar sobre les
nostres necessitats i demandes. A Gràcia ens agradaria poder-nos visitar amb uns bons
professionals de l’Atenció Primària al nostre CAP (ara ja ho són), i si
necessitem especialistes que siguin del nostre hospital del territori per si
ens han d’ingressar, en aquest cas serà al Sant Pau. Ens agradaria també
tenir un centre d’urgències (ara se’n diuen CUAP) que sigui resolutiu, de
qualitat, obert les 24 hores tots el dies de l’any i que estigui a prop d’on vivim; en aquest aspecte el CUAP de l’Esperança
(obert també a les nits i millor dotat de professionals) ja ens està bé. Què fer amb la resta de l’hospital de l’Esperança? Si ha de
donar servei d’especialitats al veïnat del Litoral, millor que tot es fes a
l’hospital del Mar, però no hi ha prous quiròfans, plantes d’hospitalització
(menys després de les retallades) i té un servei d’urgències molt
millorable. El Mar també està derivant pacients a altres centres concertats,
alguns d’ells fent negoci. Així que millor fer servir els quiròfans i les plantes d’hospitalització de l’Esperança,
que els hi són necessàries, fins que no tinguin les inversions per fer les
ampliacions i obertura de serveis que necessiten. Un cop es fes això (que
seria una millora pels usuaris del
litoral) l’Esperança podria quedar-se els serveis ambulatoris, alguns d’ells
d’àmbit de Catalunya com la radioteràpia, la fisioteràpia, l’hospitalització
de llarga estada, ampliar i millorar el CUAP, etc, sempre respectant els llocs de treball i drets laborals,
que ja està prou malament la cosa en temps de crisi (que per cert no hem
provocat nosaltres). |
|
|
|
|
|
Versió publicada, a L’Independent de Gràcia,
núm. 529, 09/05/2014, p. 3 |
|
