|
Associació de Veïns i
Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
|
Històries de la plaça |
|
|
Els globus-sonda |
|
|
Xavier
Muñoz Torrent, geògraf |
|
|
08/03/2013 |
|
|
|
|
|
|
|
|
Un globus sobre el cel de Gràcia. Foto: L’Independent de
Gràcia |
|
|
Un
professor de marketing aplicat a la gestió pública
explicava que una tècnica força utilitzada pels polítics davant d’una decisió
polèmica és llançar globus-sonda
per saber si l’aplicació d’una mesura agradaria o no a la gent. De les
reaccions se’n podria deduir l’alternativa més encertada, d’acord amb allò
que estava més a prop del consens. Afegia, però, que aquella tècnica no n’és
per abusar, car no es pot substituir mai la decisió política –la que prové de
l’anàlisi racional dels antecedents, de l’opinió i del diàleg entre les parts
interessades, i de la ponderació de costos, de recursos i de possibles
efectes– per una constant recurrència al llançament de notícies a mitges o
de rumors interessats, perquè, a banda de generar alarmes o expectatives,
mostra la por a assumir les responsabilitats del càrrec. El resultat de la
tècnica mai no ha d’estalviar al polític dirimir en un dilema exercint
plenament llur capacitat, ja que el contrari palesa indiscreció, falta de
determinació i criteri, opacitat o, fins i tot, una manera covarda de fer política, com és
defugir la seva responsabilitat. A aquest defugir sovint s’hi afegeix la
coneguda tècnica d’escudar-se en dictats superiors. Tanmateix, hi ha polítics
que dels temptejos en fan hàbit, deixant que les decisions flueixin soles o
forçant-les, malgrat puguin generar enfrontaments entre ciutadans, que no
només provoquen desassossec, insolidaritat i més desconfiança, sinó que, a
més, poden crear problemes allà on no els hi havia. D’un
temps ençà, l’estil de govern que se’ns dispensa a Gràcia ha estat precisament
en aquella direcció, llançant-se tantes sondes que, si realment fossin globus
aerostàtics, no ens deixarien veure el cel. Ens estem acostumant a rebre’n
tants que el concepte de participació ciutadana cada cop s’identifica més amb
una grollera utilització de la bona fe de les persones o, pitjor encara, en
actuar reactivament en funció de pressions rebudes,
siguin socials o no, donant peu al polític a mascarar decisions, segons li
interessi, rere el clam d’entitats (algunes de dubtosa representativitat) en
les quals es pretexta, quan en realitat la responsabilitat final és només
seva. Paradigma
d’això ha estat l’espasmòdica gestió del pla del Park
Güell. El llançament de globus-sonda ha estat
continu des que s’anuncià la redacció del nou pla d’usos (ja en el govern
anterior, però multiplicat en l’actual), fins a generar tal estat d’estrès
social que amb molta dificultat la credibilitat del govern municipal en
sortirà indemne. A cada globus sonda s’hi ha aparellat un despropòsit encara
més gran que l’anterior: des de l’amenaça d’expropiacions fins a restriccions
i cobraments d’entrada i a discriminacions entre ciutadans del mateix
districte. En aquest cas l’exercici maldestre de la política està causant als
graciencs més estralls que beneficis, de forma que el cost de la decisió de
no prendre’n cap de ben presa i a temps potser resulti altament car i pervers
per a tots, àdhuc per al propi polític. |
|
|
|
|
|
Versió publicada a L’Independent de Gràcia, núm. 474, 08/03/2013, p. 3 |
|
