Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

image025.jpg

Històries de la plaça

Els globus-sonda

Xavier Muñoz Torrent, geògraf

08/03/2013


Dibujoconill.jpg

Un globus sobre el cel de Gràcia. Foto: L’Independent de Gràcia

Un professor de marketing aplicat a la gestió pública explicava que una tècnica força utilitzada pels polítics davant d’una decisió polèmica és llançar globus-sonda per saber si l’aplicació d’una mesura agradaria o no a la gent. De les reaccions se’n podria deduir l’alternativa més encertada, d’acord amb allò que estava més a prop del consens. Afegia, però, que aquella tècnica no n’és per abusar, car no es pot substituir mai la decisió política –la que prové de l’anàlisi racional dels antecedents, de l’opinió i del diàleg entre les parts interessades, i de la ponderació de costos, de recursos i de possibles efectes­– per una constant recurrència al llançament de notícies a mitges o de rumors interessats, perquè, a banda de generar alarmes o expectatives, mostra la por a assumir les responsabilitats del càrrec. El resultat de la tècnica mai no ha d’estalviar al polític dirimir en un dilema exercint plenament llur capacitat, ja que el contrari palesa indiscreció, falta de determinació i criteri, opacitat o, fins i tot, una manera covarda de fer política, com és defugir la seva responsabilitat. A aquest defugir sovint s’hi afegeix la coneguda tècnica d’escudar-se en dictats superiors. Tanmateix, hi ha polítics que dels temptejos en fan hàbit, deixant que les decisions flueixin soles o forçant-les, malgrat puguin generar enfrontaments entre ciutadans, que no només provoquen desassossec, insolidaritat i més desconfiança, sinó que, a més, poden crear problemes allà on no els hi havia.

 

D’un temps ençà, l’estil de govern que se’ns dispensa a Gràcia ha estat precisament en aquella direcció, llançant-se tantes sondes que, si realment fossin globus aerostàtics, no ens deixarien veure el cel. Ens estem acostumant a rebre’n tants que el concepte de participació ciutadana cada cop s’identifica més amb una grollera utilització de la bona fe de les persones o, pitjor encara, en actuar reactivament en funció de pressions rebudes, siguin socials o no, donant peu al polític a mascarar decisions, segons li interessi, rere el clam d’entitats (algunes de dubtosa representativitat) en les quals es pretexta, quan en realitat la responsabilitat final és només seva.

 

Paradigma d’això ha estat l’espasmòdica gestió del pla del Park Güell. El llançament de globus-sonda ha estat continu des que s’anuncià la redacció del nou pla d’usos (ja en el govern anterior, però multiplicat en l’actual), fins a generar tal estat d’estrès social que amb molta dificultat la credibilitat del govern municipal en sortirà indemne. A cada globus sonda s’hi ha aparellat un despropòsit encara més gran que l’anterior: des de l’amenaça d’expropiacions fins a restriccions i cobraments d’entrada i a discriminacions entre ciutadans del mateix districte. En aquest cas l’exercici maldestre de la política està causant als graciencs més estralls que beneficis, de forma que el cost de la decisió de no prendre’n cap de ben presa i a temps potser resulti altament car i pervers per a tots, àdhuc per al propi polític.


Versió publicada a L’Independent de Gràcia, núm. 474, 08/03/2013, p. 3

IniciGeografia de la Plaça Històries de la Plaça

Correu-e