Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

image025.jpg

Històries de la plaça

Una abraçada i un petó

En memòria d’en Josep M. Flotats

AVC Plaça Lesseps

20/07/2012


Explicava un company del tennis d’en Josep M. Flotats que feia més de 20 anys que cada dia anaven a jugar plegats, i, cada cop que es trobaven, es donaven una forta abraçada i un petó, com a ell li agradava, transgressor. I així es va cloure el seu funeral: aquell amic va demanar que cadascú dels presents donés una abraçada i un petó a les persones que teníem al costat (i que potser no coneixíem), perquè de ben segur al murri d’en Flotats li hagués encantat. I, des del més enllà, es posaria a riure amb tanta força com la d’aquest original homenatge que va fer aixecar el somriure als qui havíem anat a plorar la seva mort. Vam riure, vam deixar la pena per uns instants, vam acabar pensant en el seu esperit incansable i en el seu somriure, que no desfeia ni en el pitjor dels enuigs. Com a record ens quedarà aquell instant d’alegria que provocà l’abraçada i el petó, que ens semblaren tan emotius com revolucionaris.

2011flotats.jpg

Josep M. Flotats a la barberia. Foto: X. Muñoz (2011)

Josep M. Flotats i Costa, de 67 anys, president de l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps, el seu fundador, l’entranyable barber de la Plaça, ens deixà sobtadament el passat divendres, mentre, al peu del canó,  treballava per l’entitat, negociant les condicions d’una nova seu que li cal per substituir la barberia que n’havia fet les vegades. Can Flotats serví de centre neuràlgic de l’activitat veïnal, de plataforma d’informació, de generació de debat i d’opinions, contrastades i plurals, de nexe activador del dinamisme social que ell i altres desitgem per a la Plaça, abans que la ferralla i la provisionalitat la marceixin o la derivin en una cicatriu mal curada. La barberia, darrer bastió d’una nissaga de barbers amb més de 100 anys de solera, va esdevenir el batec inconformista de Lesseps, punt de trobada i també banc de petons, abraçades i encaixades de mans que en Flotats repartia a tort i a dret. Les mans obertes, el cor obert, la porta oberta pensant en la comunitat. No hi hem deixat només cabells, hem deixat allà el pols de la Ciutat. En Flotats volia reprendre aquell nexe, tancat per jubilació, en un nou local a la Plaça, i no escatimava cap segon del seu temps per tornar a la recerca i l’acció, ni per cercar local ni per cap altra responsabilitat conscient en la gestió de les coses de la gent a la que es devia.

 

En Flotats era una caixa de sorpreses, un continu de superació. A més de la passió pel tennis, escrivia poesia i es barallava freqüentment amb un orgue del qual en treia melodies sense haver estudiat música. S’atreví fins i tot, amb l’ajuda del seu net més jove, a vèncer les tecnologies que el permetrien connectar-se al correu-e i al facebook durant aquest únic any que fruí de la  jubilació, que no ho va ser mai per als afers del barri, per a la defensa dels drets de la comunitat i d’una qualitat de vida lligada necessàriament a la socialització de l’espai públic, a la recuperació de la cohesió social a base de promoure la relació entre les persones.

 

Féu un magnífic tàndem amb la Mari. Fou un bon pare, un bon avi, un extraordinari amic. El trobarem molt a faltar.


Versió de l’article publicada a L’Independent de Gràcia, núm. 446, 20/07/2012, p. 4

IniciGeografia de la Plaça Històries de la Plaça

Correu-e