|
Associació de Veïns i
Comerciants de la Plaça Lesseps |
|
|
Històries de la Plaça |
|
|
Lesseps
ben val una barberia!! |
|
|
Per Xavier
Muñoz i Torrent, geògraf |
|
|
21/04/2011 |
|
|
|
|
|
Anar a la barberia a tallar-te els
cabells o arreglar-te la barba és sempre una ocasió esplèndida per posar-se
al dia de tot el què succeeix a la plaça. La barberia és un centre
d’informació, de posta en comú, un lloc on tothom val el què parla i discuteix;
un lloc on, a més, es pot llegir amb tranquil·litat la premsa o posar-se a to
amb les revistes més atrevides; o comentar la jugada amb els veïns o amb el
millor gestor de dades de tota mena i dels rumors més fidedignes que sol ser
el barber. Es tracta d’un coneixement que, en petites dosis, et va entrant
poc a poc mentre et vas relaxant quan et friccionen el cap o, a l’antiga,
t’ensabonen la barba; esdevenint remor hipnotitzant que toca la fibra quan el
tallat magistral a tisora o a navalla es confon amb els flaires
característics a Varón Dandy o a Floïd Blue, que rematen la feina. Abans, és clar, de la complida
raspallada, amb un toc de talc, de clatell i espatlla, amb el qual es posa
punt i final al servei.
Dibuix de la Barberia Flotats al quadern
d’en José M. Larrañaga (2010), amb motiu del seu trapàs De sortida no només et queda un
bonic pentinat i les restes d'una estimulant relaxació, sinó també una bona
repassada a la vida de la comunitat i la satisfacció d’haver contribuït a
salvar el món per unes hores. És per tot això que, quan una barberia es
tanca, es perd també un espai de confidència i de socialització. Jo tota la vida ho he viscut així
a la Barberia Flotats, la de la
Plaça Lesseps, on ja hi anava de petit amb el meu pare, i el meu pare amb el
seu. Aquella ha estat, per sobre de miralls, emmirallaments i raspallades,
una àgora de conversa crítica i de creació d’opinió sobre temes punyents; un
vehicle de controvèrsia esportiva, cultural, política i veïnal; de
reivindicació i de construcció de discurs, fins al punt d’haver-s’hi gestat
l’Associació de La vocació dels Flotats prové de lluny, d’una
autèntica nissaga de barbers i, per tant, d'informadors a l’aguait. El primer
fou en Joan Flotats, un jove de Cal Moliner de les Masies de Coll de
Nargó. En Joan feu les Amèriques amb les lleves de Cuba i, malgrat tot allò que
se n’hi va perdre, tornà amb ofici i s’establí com a barber al poble. Tanmateix, serà amb el seu fill,
en Manuel Flotats, que la nissaga
es traslladarà a Barcelona. El 1929, acut a la capital a perfeccionar l’ofici
i recala a una Gràcia creixent i demandant de més serveis i personal. El noi
s’hi instal·laria, es casaria i es posaria a treballar com a dependent a la
barberia de Can Tomàs, prop dels
Josepets. El 1940 s’independitzà, obrint el seu propi negoci al núm. 4 de
l’antiga Plaça de Manuel va tenir sis fills, tres
dels quals es dedicaren també a tenir cura dels cabells dels pròxims. Fou el
mitjà, en Josep M., qui se’n feu
càrrec de l'establiment familiar, on ja als 15 anys havia començat
d’aprenent, escombrant el terra i remullant barbes, activitat que compaginava
amb els estudis d'oficialia industrial a l'Escola Serrat i Bonastre. Seria,
però, el 1967 que, de tornada del servei militar, es decidiria definitivament
per l’ofici familiar i es casaria. Amb la jubilació del pare, assumiria la
titularitat del negoci fins al 31 de març passat, data en la qual la Barberia Flotats ha baixat
definitivament la persiana, cloent-se (de moment) més de 112 anys de nissaga
de barbers, 82 dels quals a l'entorn de la Plaça Lesseps (feu comptes!: quant
pèl al terra, quantes barbes i bigotis, serrells, rapats a l’u i crestes...;
quantes converses i discussions, quanta informació administrada!). Josep M. Flotats, responent a l’esperit bellugadís
i crític dels seus ancestres, ha estat l’ànima comercial d’aquella Plaça i,
des de 2009, n'és el president de la seva Associació. Ara, un cop jubilat, un
cop tancada la botiga, haurà de recompondre l’àgora en un altre lloc, car als
veïns, a banda de necessitar de quan en quan una tallada de cabells, també
ens caldrà el caliu que exercia la barberia com a centre de difusió i
d’acció. La pena -la tremenda pena- i
l’enuig és haver de trobar en aquestes alçades un nou servei amb tan valor
afegit com aquell. Lesseps ben val una barberia! |
|
|
|
|
|
Versió publicada a L’Independent de Gràcia,
núm. 387, 21/04/2011, p.3 |
|
|
|
|
