Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

image025.jpg

Històries de la Plaça

Xiprers i ferralla en el paisatge de Lesseps

Per Xavier Muñoz i Torrent, geògraf

10/12/2010


Diuen les cròniques que fou fra Dídac de Sant Miquel, prior dels Josepets, qui, al 1664, ordenà plantar una avinguda de xiprers, des de la porta del convent (al peu de l’actual escalinata de l’església) fins a tocar la riera de Vallcarca; cercant la confluència amb el camí ral que unia Barcelona i Sant Cugat. Ni s’imaginava el prior que el seu gest determinaria, amb el pas dels anys, l’origen de la Plaça Lesseps (la d'abans dels enderrocs), que s’aniria perfilant mica en mica amb la concentració d’edificis estables a banda i banda, amb comerços, tallers i habitatges. El seu fou, doncs, un primer exercici d’urbanisme gracienc, consistint, de facto, en la generació d’espai d’ús públic.

 

Això ho podem extraure de l’anàlisi de la cartografia i altres documents que s’estan reunint al voltant del projecte "La Plaça Lesseps a través dels mapes" i que ens permet reconstruir l’evolució física i funcional que ha experimentat aquell paratge al llarg dels segles. L’espai definit per l'avinguda dels xiprers constituiria una singular plaça pública, d’escala humana, que durant molt temps serviria com a escenari de mercat, d’aplecs, celebracions i festes (tant animat com el dibuixava Lola Anglada) i, per tant, esdevenint un lloc d’activitat i de comunitat veïnal en aquella Gràcia en formació, que s’anava perfilant com a centralitat en l'eix principal del Pla de Barcelona i, més tard, de la futura Ciutat eixamplada.

1820-festa-de-Sant-Isidre-a

La zona dels Josepets, fragment del mapa Le plan de Barcelonne et de ses environs..., del cartògraf neerlandès Nicolas Visscher (imprès el 1706). Es pot observar amb tota claredat la disposició nord-sud del passeig dels xiprers (font: Biblioteca Nacional de Portugal).

Els Josepets durant la festa de Sant Isidre (als voltants de 1820). Dibuix de Lola Anglada per al llibre La Barcelona dels nostres avis (1949). Es representa l’avinguda dels xiprers amb una gran congregació, gent venent i comprant viandes i altres ballant el contrapàs.

El contrast d’efectessalvant totes les distànciesés ben patent entre la senzilla decisió del monjo i les que s'han executat en els últims temps fins a resultar l'actual fesomia de la plaça. L'una responent als cànons de la senyalètica carmelitana per significar la benvinguda i apuntar a l'infinit espiritual i de pau, emprant elements naturals, desdibuixant l'escala humana de l'espai públic, un principi d’urbanitat...; l’altra al paradigma estètic de l’artificialitat més ostentosa dels nostres temps, més pètria i metàl·lica, apologia d'una modernitat opulenta que confon el bon gust amb l’excés de variat mobiliari urbà i amb la contumàcia d'alguns elements arquitectònics de rara exquisidesa i discutible utilitat, en un espai cinc vegades més gran i que, a més, pateix de la inhospitalitat d'un pendent més pronunciat que l’original. L’una conformant un lloc per viure, treballar i fer negocis, relacions i xarxa; l’altra convidant a transitar-hi de pressa, a passar-hi volant... La comparació entre els resultats d’ambdues decisions seria encara més escandalosa en termes pressupostaris: (sense entrar en el seu manteniment) davant dels prop de 15 milions d'euros que ha costat la implantació de la peculiar solució Viaplana, contraposeu-hi la tremenda austeritat de les dues fileres d'arbres que han acompanyat el paisatge de la Plaça Lesseps durant més de 300 anys.

 

I, digueu-me, doncs: amb quin dels paisatges us quedeu? N'hi ha per a tots els gustos, matisos i butxaques, però l’enyor de l'escala humana i de la seva sostenibilitat reclama una nova intervenció que refuncionalitzi la Plaça Lesseps en tota la seva extensió i permeti recobrar amb força el seu paper d’escalf socialitzador.


Versió publicada a L’Independent de Gràcia, núm. 369, 10/12/2010, p.3

IniciGeografia de la Plaça Històries de la Plaça

Correu-e